Això s'acaba aqui?

En finalitzar aquest treball de continua investigació, he pogut extreure una sèrie de conclusions sobre tot el que hem après a nivell científic, sobre el valor d’aquest tipus de pràctica, sobre el procés que hem seguit, etc.

La creació d’aquest blog ha estat una eina de treball que m’ ha permès compartir allò que pensava sobre les preguntes que m'he formulat, les diferents interpretacions que dia rere dia he anat donant a les observacions, les noves preguntes i experimentacions que n’han derivat, els diferents punts de vista que he tingut (encara que he sigut una sola persona, i que segurament seria molt més ric si pogues compartir opinions amb altres) i tot allò que he anat aprenent.

Hem après que és ben diferent observar amb la intenció de descriure el que veiem, que observar amb preguntes al cap, intentant esbrinar alguna cosa en concret. Aquest treball d’observació ens condueix a la curiositat, ens genera preguntes, buscar maneres de trobar respostes. Aquestes preguntes ens ajuden a seguir observant més enllà de la simple descripció dels fets. 

El contacte directe amb el que estem estudiant, al llarg d’un període de temps, és el motor que desperta la nostra curiositat, i a la vegada, aquesta és el motor de la recerca d’allò que ens inquieta saber, i aquest resultat ens condueix a plantejar-nos i a replantejar-nos preguntes, les quals ens permeten tornar a investigar i així successivament. No es tracta d’una metodologia transmisiva com la que hem rebut la majoria de nosaltres, sinó de despertar l’interès real i la curiositat dels infants per tal d’arribar a un aprenentatge realment significatiu. D’aquí la importància d’acostar-nos als éssers vius en directe i no treballar-los només a través d’imatges. Els tenim molt més a l’abast del que ens pensem.

L’observació directa dels éssers vius, ja sigui en el seu medi natural o bé reproduït a l’aula, ens permet adquirir no només uns aprenentatges conceptuals, sinó també valors com la responsabilitat.

Per aquests motius se que aquesta investigació no s'acabarà aqui, perquè sé que això és una eina molt útil que podré utilitzar en un futur quan sigui mestra, i podré seguir completant-la, pero amb els meus infants. 

Observem les tortugues i ep! No tots els animals tenen closca, com que les tortugues si?

Quan vam comprar les tortugues ens van dir que les agaféssim per la closca ja que era la part més dura de les tortugues i que per tant per on no les hi podíem fer mal (ja que eren tan petites que feia por tocar-les). Des d’aquell moment he anat pensant que gràcies a la closca les tortugues, sobretot quan són petites, han sobreviscut, perquè sinó al tenir un cos tan tou haguessin mort de seguida.

Avanç de començar vaig fer-me unes hipòtesis del motiu pel qual les tortugues tenen closca, i aquests són els següents:

-Per protegir-se dels altres depredadors

-Per fer la funció d’esquelet

-Per camuflar-se

-Per fer-les més difícils de menjar a l’hora de ser caçades per altres animals

-Per protegir-se del Sol

-Per fer-les més maques

-Per diferenciar les diferents espècies

A partir d’aquí em vaig proposar buscar informació sobre el veritable significat de la closca de les tortugues i de la seva morfologia.

Per començar he volgut saber com era la closca morfològicament i he trobat que té aquestes parts. Jo principalment pensava que estava separada la closca del cos de la tortuga, es a dir, que la closca era un element totalment separat del cos. I amb la investigació he descobert que no. Aquí us deixo la informació trobada:

Està constituït per plaques d'os d'origen dèrmic, cobertes d'escates d'origen epidèrmic, que li donen duresa i rigidesa. Les plaques i les escates, tenen una configuració diferent. La part dorsal de la closca es denomina espatllar i la part ventral, peto. Pel costat intern del espatllar estan fusionades la columna vertebral i les costelles, la qual cosa limita molt el moviment en aquests animals. La closca pot ser llissa, granulosa, rugosa o tenir una combinació de totes aquestes característiques.

Plaques de una closca de tortuga

La closca pot variar molt entre les diverses espècies de tortugues. Hi ha tortugues amb una closca més flexible conegudes com a tortugues de closca suau i d’altres tot el contrari.

La closca de la tortuga és una estructura complexa, que va començar a formar-se fa uns 260 milions d'anys, durant el període Permià”, afirma Tyler Lyson, investigador de la Universitat de Yale.

Al contrari del que pugui semblar, la closca de les tortugues no és una única peça òssia, sinó que està formada per aproximadament uns cinquanta ossos. A més, les tortugues són l'únic animal la closca del qual està format per la fusió d'ossos i vèrtebres, ja que en la resta d'animals que compten amb algun tipus d'escut, aquest està format per escates òssies en la superfície de la pell.

Capes de la closca:

1 Òssia: Capa interna formada per una extensió de vèrtebres, costelles i estèrnum, és la més gruixuda.

2 Vascular: Aquesta situada entre la capa òssia i els escuts, és molt fina
3 Escuts: Capa externa formada per escuts còrnics de queratina, és molt fina i aïllant, en ella es  poden  apreciar anells de creixement, i és la que aquesta acolorida.
4 Fira òssia les fires d'unió dels ossos

5 Fires dels escuts. Les fires dels ossos i els escuts no es corresponen en forma i lloc amb la capa inferior òssia, donant això major solidesa, estanqueïtat al conjunt.

Aquí podem observar com és una tortuga per dins, on veiem que les vertebres estan fusionades amb la closca, el coll es llarg i mòbil i a més el plastron també s'addereix al cos de la tortuga. La closca és un element més del se cos. 

Utilitat:

Principalment, ho utilitza com a arma de defensa. S'escuda amb ell per protegir el seu cos davant l'atac de possibles depredadores.

 La closca de la majoria dels rèptils va soldat a la columna vertebral de l'animal per oferir-li major resistència.

Està  composat per plaques rígides, gràcies a les quals les tortugues poden protegir el seu esquelet.

Per la grandària de closca,es pot diferenciar (si són femelles o mascles) a les tortugues. la femella té la closca més gran que el mascle.

Y per  nosaltres, perquè és important conèixer la closca de la tortuga?  Ens pot ser útil en el nostre experiment?

Pel que fa a la meva opinió sobre tota aquesta investigació per conèixer una mica més a la nostres tortugues, vull explicar que tot té un significat, ja que sabent una mica de la morfologia de les tortugues podem arribar a comprendre el seu funcionament, comportament, necessitats, etc.

I això si ho apliquem a un aula, els infants poden entendre el perquè d’agafar-la d’aquesta manera i no d’una altre, perquè quan tenen por es fiquen dintre de la closca, perquè tenen una part tova y una altre de molt rígida, poden entendre  que la closca no és un element separat de la tortuga i que per tant no la podem treure d’allà, etc.

La investigació que he fet anteriorment parteix de bases més tècniques per segons quins cursos, però la informació base es pot aplicar a tots els nivells; i a més, i el més important, que algunes coses de la informació que hem trobat es poden aplicar a altres animals, i per tant els infants ja tenen  una idea de com començar a qüestionar-se preguntes per arribar a una hipòtesis sobre qualsevol tema que estiguin interessats. 

Despres de la investigació m’ha sorgit una nova pregunta: com és la pell de les tortugues? S’assembla a altres animals? I a nosaltres?

Aquesta pregunta ve gràcies a la petita investigació/reflexió sobre la manera de nedar de les tortugues. Perquè al fer-la m’he adonat que els tres essers vius tenen diferent pell.

Sabem que la nostra pell és sense pel, fina, seca, tova i porosa. També se que la pell de les tortugues es rugosa, aspre, sense pel i dura.  I la pell de les granotes es humida, sense pel, tova i fina.

Amb aquestes característiques anteriors puc arribar a diferents conclusions:

- Depenent de l’hàbitat d’un animal la pell serà d’una manera o d’una altre, les tortugues necessiten la pell dura perquè estan moltes hores a l’aigua i això les fa més resistents, les granotes la tenen humida i tova perquè aconsegueixen més flexibilitat i a agilitat a l’hora de nedar i saltar (no necessiten tenir-la dura perquè no estan tot el dia a l’aigua i a més les hi provocaria menys flexibilitat) i els humans tenen la pell tova, porosa i seca perquè no viuen en un medi on l’aigua sigui l’element natural on visquin i per tant no els hi fa falta aquesta protecció que tenen els altres animals.

- Cada animal té exactament el que necessita per sobreviure i la evolució fa les adaptacions necessàries.

- Pensant el què sabem podem arribar a moltes conclusions, és només parar-se a pensar.

Diferents tipus de pells 

És molt important veure que les conclusions que al final es treuen són aplicables a tots els animals i que s'arriben a elles a partir de la reflexió. No ens fa falta ser cientificis per poder arribar a fer-nos hipòtesis sobre els animals, ja siguin correctes o no. 

Estem ensenyant als nostres alumnes que nosaltres som capaços de pensar possibles solucions als problemes i que si reflexionem potser tenim respostes a les nostres preguntes o ens porten a altres preguntes encara més interesants.

A partir de la pregunta de com respiren les nostres tortugues..

Observant a la Tuga y al Tor un dia m’adono que neden d’una manera molt peculiar, s’assemblen a nosaltres quan nedem “crol”  i més semblant a la manera de nedar de les granotes. I a sobre han de pujar a respirar com nosaltres mateixos, encara que amb més resistència pulmonar.  Llavors em pregunto perquè és això? Com és que neden d’aquesta manera? Les granotes tenen el mateix sistema que les tortugues, i nosaltres?

Primer m'he parat a pensar quin es el recorregut que fan les seves cames al nedar, i he pogut observar que és un moviment que va de davant a darrera y que les seves cames tenen forma com si fossin unes aletes de peix però molt més rígides. També vaig observar que les nostres tortugues tenien ungles a les potes i que entre cada ungla (o dit) li separa una membrana com a les tortugues. Per lo tant penso que tenen una relació directe en la manera de nedar aquests dos essers vius, al menys en l’estil.  Per poder aclarir les meves idees vaig buscar unes imatges reals on s’apreciés bé les potes de la tortuga, ja que la nostre a ser tan petita no es deixava gaire tocar i les seves cametes no s’aprecien del tot bé; la primera imatge d’una  tortuga d’aigua com la nostre, la segona d’unes granotes, i la tercera d’un braç humà, on a les tres es pot observar perfectament les potes/braços.

A la fotografia podem observar les potes de la tortuga d’aigua dolça com la nostra. On podem veure les diferents membranes que utilitzen per agafar impuls al nedar.

Fotografia de l'exposició "Patas, huellas de la evolución" de Ingo Arndt,considerat com un dels millors fotografs naturalistes y guanyador del Wordl Pres Photo. A la fotografia podem observar dos tipus diferents de potes de granota, que ens ve a dir que no totes tenen la mateixa forma, color, funcionament, etc i que per tant la forma de nedar no és un concepte que es pot generalitzar.

Podem observar un braç humà com el nostre, sense cap tipus de membrana i amb una forma pequliar per a tota l'espècie.

A la segona imatge podem observar que hi ha diferents tipus de potes de granotes i que unes tenen més semblant a les tortugues que altres, però que per el funcionament de les membranes ( per tal d’ajudar-se a nedar amb més facilitat) estan relacionades directament amb la manera de nedar, per això tenen aquest punt en comú.

També he volgut relacionar amb el nostre estil de crol, i després de haver reflexionat sobre els aspectes anteriors m’adono que l’única semblança que tenim amb la manera de nadar es que els nostres braços es mouen de davant al darrera, però la nostra morfologia es bastant diferent ja que en la nostra habitat no necessitem tenir membranes, ni res per l’estil, perquè no nedem habitualment.

En aquest punt podríem arribar a treballar a classe la morfologia del braç humà i les seves característiques. A partir de la utilització del mateix i de la reflexió arribar a aconseguir tota la informació imprescindible per conèixer una part del nostre cos. Tornem a a agafar una idea general per portar-la a allò més concret. 

Problemes medi ambientals, que passaria si les nostres tortugues visquessin al seu medi natural?

A les noticies no para de sortir anunciat que estem afectats directament per els nostres actes contaminants i, que això a més d’afectar-nos a nosaltres afecta moltíssim als animals, i  per desgràcia això està fent que molts d’ells s’extingeixin o estiguin a punt de fer-ho.

Si ho posem en situació d’aula, els alumnes ens podrien preguntar que està passant amb els animals en perill d’extinció i si això pot passar a les espècies de les nostres tortugues.

Per conèixer una mica més que és el canvi climàtic adjunto el link d’un noticiari que van fer els meus alumnes de pràctiques l’any passat sobre l’escalfament global i el canvi climàtic a quart de primària, del Baró de Viver: https://vimeo.com/90840894

Aquesta seria una opció molt bona  per ensenyar als nostres alumnes ja que a partir d’uns iguals poden conèixer una informació real sobre el món i potser té molt més impacte en ells que si ho expliquen persones adultes en un llenguatge més sofisticat. A més no podran entendre perquè s'extingueixien els animals si no saben quina és la causa principal d'això, i per aquest motiu he volgut buscar una manera fàcil per ensenyar-lis als nens

Cal que els nostres alumnes estiguin implicats en el tema per tal de que es facin conscients que el nostre món està en perill d’extinció i que això podria afectar-nos a nosaltres i a les nostres tortugues en un temps realment breu. I que per tant busquin maneres de parar aquest fenòmen, o intentar que no arribi a més en la mesura de lo possible. 

Els alumnes han de fer-se una idea global del tema, per poder anar mica en mica profunditzant en temes més concrets del canvi climatic, per aquest motiu he volgut que amb aquest vidio aconsegueixin tenir una idea molt bàsica del tema, per poder arribar en un futur a parlar sobre l'extinció d'animals per culpa del canvi climatic. 

Podem fer alguna cosa per evitar les conseqüències del canvi climàtic?

També podem presentar aquest vídeo de la mateixa escola on els “Arqueòlegs del futur” ens  ensenyen alguns dels animals que estan en perill d’extinció, explica els elements causants del canvi climàtic, i finalment els alumnes expliquen que podem fer nosaltres per evitar-ho o millorar-ho: https://vimeo.com/122009794

Per tal de que això sigui possible la nostre escola/classe ha d’estar implicada amb la causa i conscienciar als nostres alumnes que ells són molt importants en aquest problema i la seva aportació és molt rellevant, tot compta. 

Com respiren les nostres tortugues?

Al primer bloc vam fer una investigació molt teòrica sobre com respiren les nostres tortugues, i com són per dins; a partir d’aquest vam poder saber que respiren a partir dels pulmons ja que a partir de l’observació vam veure que surten a la superfície per poder respirar. De fet, quan havíem de netejar la peixera les collíem amb les mans amb total seguretat sense por a que s’ofeguessin en estar fora de l’aigua. És per això que penso clarament què respiren per pulmons, a part de les evidències teòriques. Tot i això, he volgut fer una similitud amb la nostra morfologia, som molt diferents?

Els dofins també aguanten molt temps la respiració sota l’aigua, però són mamífers com nosaltres, llavors això ens dona una porta oberta sobre que els mamífers també poden tenir més capacitat pulmonar.

També se que hi ha diferents tipus de tortugues i que, algunes d’elles no viuen a l’aigua i per tant no necessiten aquesta gran capacitat pulmonar.

Per tant, canvia la respiració en funció del tipus de tortuga? I què passa amb la resta de rèptils?

-         Amb els infants podríem fer dibuixos sobre com creuen que és una tortuga per dins, i a partir d’aquí fer una investigació a partir de les diferents opinions. Ja que segurament molts d’ells agafaran com a model la respiració humana, ja que és la que coneixen amb més profunditat.

No abandonem aquesta qüestió, sinó que anem a cercar informació sobre la respiració dels éssers vius que anomenàvem al principi per analitzar les semblances i diferències.. Sabem que el dofí i l’home són mamífers, per tant, primer compararem éssers vius del mateix regne però que viuen en diferents hàbitats  per després extreure conclusions. Abans però, posarem èmfasi en les tortugues en si.

Sabem que hi ha molts tipus de tortugues, però en general trobem les marines, aquàtiques i les terrestres. He descobert que totes les tortugues respiren per pulmons, però per sorpresa, les nostres fonts d’informació ens diuen que existeix una excepció en les tortugues aquàtiques, que complementen la seva respiració pulmonar amb la respiració cutània, és a dir, aquella que es fa a través de la pell i que els permet aguantar tant temps sota l’aigua. Aquesta segona respiració no pot substituir mai la pulmonar, és només un plus.

Foto agafada de fototortugas.com on podem trobar les parts de una tortuga

Un cop cercada la informació en relació a les tortugues, vull veure quina diferència hi ha en la respiració dels dofins i els humans. Tal com sabia, els dofins tenen pulmons com nosaltres i que ha de treure el cap per respirar, però té algunes adaptacions com l’espiracle (orifici) i que aguanta la respiració sota l’aigua molt més temps que els humans, tenen més capacitat pulmonar.

Desprès d’això podem comprovar amb els nostres infants si les nostres opinions eren encertades o no. Puc concloure que les nostres tortugues d’aigua respiren per pulmons, com ho fan les altres tortugues o rèptils i, com ho fan també mamífers com el dofí o com nosaltres mateixos (l’ésser humà). Ara bé no tots els animals encara que respiréssim igual tenim el mateix tipus de respiració perquè cada espècie té els canvis de la seva fisonomia que els permet adaptar-se al seu habitat.

Així que com he pogut observar aquest és un bon exercici per treballar amb els infants perquè a partir d’un dubte general he descobert una característica molt interessant, que a més podria portar a parlar d’altres espècies, que ens proporcionarien noves preguntes i per tant noves investigacions. 

Mascle o femella?

Bé, cada vegada anem coneixent més a les tortugues i, especialment, a les nostres. Però al primer bloc no va quedar del tot clar com saber si les nostres tortugues eren mascles o femelles ja que eren molt petites i el procés no el vam investigar en profunditat.  Per això m’ha sorgit aquesta incògnita que considero que és interessant a l'hora de treballar aquest animal.

Quan vam començar la investigació vam pensar que les tortugues no tenien la mateixa manera de reproduir-se que nosaltres i això ens va originar dubtes a l’hora de saber si les nostres tortugues eren mascles o femelles. Sabem des d’un principi que les tortugues son animals ovípars, però no teníem clar la manera com es reprodueixen i on ho feien, ja que tenim tortugues d’aigua i al ser tan petites no podiem esperar al procés de reproducció d'aquestas (i més sense saber el sexe de les nostres tortugues). A partir d’aquests dubtes no resolts ara que torno a la investigació he decidit profunditzar més en aquest tema per finalment poder arribar a diferenciar entre mascle i femella.

Amb els infants podriem fer un torn d’opinions on cada infant donés la seva idea de com les tortugues es poden reproduir (partint de la base de les nostres tortugues: Com les nostres tortugues han nascut? D’on neixen les nostres tortugues? etc), on es reprodueixen i que fan amb els ous, per tal de que entre tots puguem arribar a una solució més o menys coherent i que els infants reflexionin sobre el tema.

Per una banda al saber que les tortugues són animals ovípars, sabem que posen ous, però no sabem on ho fan i on deixen els ous. Així que a partir d’aquest documental i un article  podem aprofundir una mica més en el tema:

https://www.youtube.com/watch?v=-xYoJ5JNCvA (on posen els ous les tortugues i com ho fan)

Tortugues aparellant-se al mar

http://www.jmarcano.com/biodiverso/endanger/tortuga/reproduccion.html (en aquest video podem observar tot el procés de reproducció de les tortugues marines, és molt important que als nostres infants els hi proporcionem materials reals, i aquest seria una bona opció).

Tortuga neixent a la platja d'un ou, tal i com ho explica al vidio anterior.

vida d'una tortuga
http://ayotzintli.blogspot.com.es/2011/01/conociendo-las-tortugas-marinas.html

A partir d’aquesta informació podem contrastar les nostres idees extretes a classe, sabem que posen ous  i a la platja; i que a més es reprodueixen dins l’aigua. Ara, com sabem qui és el mascle i qui es la femella?

Jo penso que les tortugues tenen algun tret identificatiu a la closca que els diferencia, així que parteixo d’aquesta base per començar la meva investigació.

També vaig observar-les amb detenció i vaig poder observar que tenen la part inferior igual, una mica concava, les ungles bastant llargues i la cua també llarga; finalment no vaig trobar cap diferencia notable per la qual cosa vaig pensar que les dues tortuges eren del mateix sexe. Un cop fet aquesta observació vaig voler passar a la contrastació de les meves idees per tal de saber una resposta correcte.

A través d'internet i de la visita que he fet de la botiga on les vam comprar, he pogut aconseguir que em donessin informació per tal de poder observar les nostres tortugues i identificar el seu sexe. A continuació mostrem quins són els passos que ens ha facilitat l’expert:

1. El primer que hem de fer és girar la tortuga, sempre curosament clar, no oblidem que son éssers vius i que les tortugues odien que els hi donin la volta, i possiblement intentin mossegarte!

2.  Seguidament, hem d'observar un foradet anomenat "cloaca" que tenen totes les tortugues a la part inferior de la cua.

 En el cas dels mascles, aquest es troba molt proper a la punteta de la cua, llunyà del cos; en el cas de les femelles, es troba molt a prop de la closca. 

3. A més, a partir de la llargada i el grossor de la cua podem saber si s'aproximen a mascles o femelles. Els mascles la tenen més llarga i gruixuda, en canvi, les femelles la tenen més prima i curta. 

4. També podem observar la closca per la part de la panxa: si és més convexa, és a dir, més bombat, és femella. Pel contrari, si és còncava, és mascle. 

5. Per últim, si observem les ungles ens adonarem de que els mascles les tenen més llargues i les femelles més curtes. Tot i així, a la part posterior les tenen de la mateixa mida ambdós sexes. 

Característiques per diferenciar una tortuga mascle o femella com s'ha esmentat anteriorment

Així doncs, tot i que encara són petites les nostres tortugues, crec que ens trobem davant de dos mascles, ja que penso que tenen una cua curta  per la mesura que tenen, la closca és bastant còncava i les ungles llarguetes; així que confirmo la  meva teoria inicial, donant pas a saber una mica més de les nostres visitants. 

Aquesta pràctica és molt fàcil realitzar-la amb els infants perquè es basa unicament en la reflexió i en la observació dels nostres éssers vius. I podem observar com els infants estaran molt orgullosos perquè son ells qui han dectaminat el sexe de les tortugues a partir d'unes caracteristiques i a més abans d'això s'han fet hipòtesis de quines característiques tindria que tenir un mascle o una famella tortuga, cosa que ho poden aplicar a altres situacions. 

Torno a investigar!

Hola! Benvinguts a la investigació II sobre l’observació del comportament de les tortugues, on podrem seguir investigant amb les nostres dues petites tortugues d’aigua: Tuga y Tor, creat per Eva Ortega.

El meu objectiu en aquest bloc és analitzar amb tot detall el dia a dia dels nostres éssers vius, fer-me preguntes interessants sobre les tortugues,  observant com viuen, què necessiten, què els hi falta, etc. i per tant poder millorar el primer blog, ampliar-ho i fer-ho més didàctic i útil pel nostre futur com a mestres, sempre enfocat per una finalitat didàctica. 
Soc inexperta en aquest món i, per tant, tinc moltes preguntes que encara no han sigut resoltes  que pretenc anar  resolent i que siguin útils i semblants a les que farien els nostres infants. Sabem que si es fan preguntes i intenten respondre-les el seu aprenentatge és molt més ric, per això volem aconseguir crear situacions d'aprenentatge que serien molt útils en un ambient real d'aula.

(És important tenir present que en totes les entrades estic improvisant situacions d’aula que podrien passar i alguna opció per portar-les a terme, se que són imaginades però podrien ser possibles actuacions útils per agafar alguna idea pel nostres futur si ens trobem en situacions semblants. )

Aquí us adjunto un esquema que he trobat a la xarxa, on trobem les característiques esencials de les tortugues, que en algun moment de la nostra trajectoria ho podrem necesitar per explicar aquests tipus d'animals.