Observant a la Tuga
y al Tor un dia m’adono que neden d’una manera molt peculiar, s’assemblen a nosaltres quan nedem “crol” i més semblant a la manera de nedar de les
granotes. I a sobre han de pujar a respirar com nosaltres mateixos, encara que
amb més resistència pulmonar. Llavors em
pregunto perquè és això? Com és que neden d’aquesta manera? Les granotes tenen
el mateix sistema que les tortugues, i nosaltres?
Primer m'he parat a
pensar quin es el recorregut que fan les seves cames al nedar, i he pogut
observar que és un moviment que va de davant a darrera y que les seves cames
tenen forma com si fossin unes aletes de peix però molt més rígides. També vaig
observar que les nostres tortugues tenien ungles a les potes i que entre cada
ungla (o dit) li separa una membrana com a les tortugues. Per lo tant penso que
tenen una relació directe en la manera de nedar aquests dos essers vius, al
menys en l’estil. Per poder aclarir les
meves idees vaig buscar unes imatges reals on s’apreciés bé les potes de la
tortuga, ja que la nostre a ser tan petita no es deixava gaire tocar i les
seves cametes no s’aprecien del tot bé; la primera imatge d’una tortuga d’aigua com la nostre, la segona d’unes
granotes, i la tercera d’un braç humà, on a les tres es pot observar perfectament
les potes/braços.
A la fotografia
podem observar les potes de la tortuga d’aigua dolça com la nostra. On podem
veure les diferents membranes que utilitzen per agafar impuls al nedar.
Fotografia de l'exposició "Patas, huellas
de la evolución" de Ingo Arndt,considerat com un dels millors
fotografs naturalistes y guanyador del Wordl Pres Photo. A la fotografia podem
observar dos tipus diferents de potes de granota, que ens ve a dir que no totes
tenen la mateixa forma, color, funcionament, etc i que per tant la forma de
nedar no és un concepte que es pot generalitzar.
Podem observar un braç humà com el nostre, sense cap tipus de membrana i amb una forma pequliar per a tota l'espècie.
A la segona imatge
podem observar que hi ha diferents tipus de potes de granotes i que unes tenen
més semblant a les tortugues que altres, però que per el funcionament de les
membranes ( per tal d’ajudar-se a nedar amb més facilitat) estan relacionades
directament amb la manera de nedar, per això tenen aquest punt en comú.
També he volgut
relacionar amb el nostre estil de crol, i després de haver reflexionat sobre
els aspectes anteriors m’adono que l’única semblança que tenim amb la manera de
nadar es que els nostres braços es mouen de davant al darrera, però la nostra
morfologia es bastant diferent ja que en la nostra habitat no necessitem tenir
membranes, ni res per l’estil, perquè no nedem habitualment.
En aquest punt podríem
arribar a treballar a classe la morfologia del braç humà i les seves
característiques. A partir de la utilització del mateix i de la reflexió
arribar a aconseguir tota la informació imprescindible per conèixer una part
del nostre cos. Tornem a a agafar una idea general per portar-la a allò més concret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada